Pep Molet i Sala

Aquesta entrevista s’ha publicat en forma reduïda a la revista RdT núm 760, corresponent a març-abril 2018.

Pep Molet Sala / Rodenc

“Els carrers sempre seran de la gent, com el govern, com la policia… o almenys ho haurien de ser.”

 

Vaig néixer a l’Aliança de Vic, com tanta gent de la meva època, el 18 de novembre de 1961. Estic casat, des de fa trenta-sis anys, i tenim dos fills: en Josep i l’Anna. També tenim un nét: en Roger. Vaig treballar molts anys d’electricista i de transportista. Ara ja estic jubilat. Aficions? M’agrada molt treballar amb fusta, fer mobles. Projectes: Ara hauria de tenir més temps per tot, però em miro el temps d’una altra manera: no paro però tampoc no vaig a toc de xiulet. Ara m’ho agafo tot molt més bé. Cada dia tinc les mateixes vint-i-quatre hores de sempre, però no dono tanta importància a moltes coses com feia abans.

Què és això de “Roda de Ter i els seus carrers”?

Per mi és un homenatge, un recordatori i un reconeixement a tota aquesta sèrie de personatges que podem llegir a les plaques dels carrers i que els donen nom. Estem tips d’anomenar-los, com ara Joan de Mas, Ferran Alsina, Joan Baucells, però difícilment trobaràs algú que sàpiga dir-te qui són. Jo tampoc no ho sabia. Vaig començar a pensar: Tantes vegades que, per exemple, passes pel Carrer de Pollancre, que és el mateix que el de Joan Baucells, i et preguntes qui era aquest. I després t’interesses per tots els altres, per exemple en Ferran Alsina, un dels promotors de La Cooperativa Tèxtil del Ter.

I així comences a recopilar més i més informació…

Si tens el cap molt ocupat, perquè estàs treballant, no t’hi pots dedicar gaire perquè pràcticament no tens temps per a res. Ara, com que tinc més hores vagaroses, et busques alguna cosa per distreure’t perquè, si no, malament. I vaig començar a escriure. Primer vaig fer cinc llibrets d’excursions per Osona, amb rutes, mapes, visites, llocs d’interès, nivell de dificultat, itineraris, una mica d’història, llegendes… Ara, precisament, els estic arreglant per fer-ne un amb tots cinc… També faig calendaris. Ja estic fent el del 2019. Hi concreto les festes, diades, celebracions, i les activitats que es produeixen a Roda al llarg de  l’any: Fira de la Llavor, les puntaires, Fira dels Pescadors, Roda Folk…

Centrem-nos en els carrers. De quines fonts t’has servit?

Amb els únics amb els quals he tingut problemes han estat els il·lustres rodencs. Perquè, per exemple, trobar informació de Jacint Verdaguer és molt fàcil tant a llibres com a internet. És més difícil trobar informació de Pere Almeda o de Tecla Sala, per exemple. Per poder-me documentar vaig anar a veure el responsable de l’arxiu històric de l’Ajuntament, i em va ajudar molt, sobretot amb la informació referent a Pere Almeda i Pere Moret, del passatge Moret. També haig de donar les gràcies a la biblioteca, on em varen atendre més que bé.

Quant de temps t’ha portat tenir-lo acabat?

De fet l’he fet a estones, als matins, durant un hivern.

A qui pot interessar aquest teu llibre?

A tothom que tingui un mínim de curiositat per conèixer aquest aspecte concret d’on vivim. No sé, potser és que sóc una mica estrany, però la història sempre m’ha interessat. I, en canvi, hi ha molta gent que et diu: No em vinguis amb històries! Sembla que la història faci por. A mi, em fan més por les matemàtiques. Però, és clar, seria un error creure que el que t’agrada a tu també ha d’agradar als altres.

Està a la venda?

De moment, està editat d’una manera molt casolana, perquè jo no sóc una editorial. N’he fet unes quantes còpies que he repartit entre la gent que hi ha col·laborat. Ara, possiblement, si és interessant, se li podria donar altres sortides, una altra utilitat, turística, per exemple adjuntant-la a un plànol de Roda.

Saps si hi ha algun precedent?

Buscant als Roda de Ter vaig veure que en Jaume Salés hi publicava la història dels carrers, no del nom, sinó de la part urbanística… dels canvis que s’hi havien produït amb el temps: si l’havien eixamplat o hi havien tapat un rec, per exemple. O la data de construcció, si s’havia hagut d’aterrar alguna casa, si s’havia hagut d’expropiar una part del terreny per facilitar el pas d’un carrer… però la part històrica del nom, no. No explica qui és el que surt a la placa! Jo intento explicar qui és i perquè es mereix un carrer.

Hi són tots els carrers de Roda?

Sí, i com que  trobaria il·lògic  posar-hi només  els de Roda i deixar de banda els de Les Masies que hi estan enganxats, doncs també els hi he inclòs.

I en total? Els has comptat?

Entre tots plegats, cent trenta-cinc.

I si te’n dic un a l’atzar, sabries localitzar-lo?

Sí, jo diria que els sé situar tots.

Carrer Asdrúbal.

Al barri del Camp de la Batalla, després de la torre d’en Balada el primer a l’esquerre. Ara que en parlem: esteu segurs que tothom sap d’on ve el nom Camp de la Batalla?

Has fet alguna estadística dels noms? Vull dir, quants de persones, de geogràfics, històrics…

No; però, per exemple, de muntanyes es donen algunes curiositats. Hi ha tant el carrer Cabrera com el Cabrerès com el Collsacabra. Són carrers diferents relacionats tots amb indrets geogràfics molt propers. I una altra curiositat: alguns carrers amb noms geogràfics són carrers edificats encarats cap a aquest lloc. Per exemple els carrers Casserres –pel monestir de Sant Pere de Casserres-  o el Canigó –per l’emblemàtica muntanya catalana. Però, tornant a la teva pregunta: no, no he fet aquesta estadística.

Saps, però, quins són els majoritaris?

De personatges il·lustres n’hi ha molts, sobretot rodencs: metges, empresaris, algun mestre… I si no m’equivoco, no n’hi ha cap d’esportista. I de dones, no sé pas si n’hi ha cap més que el de la Tecla Sala, a no ser que siguin mares de déu!

El més antic…

El carrer Pere Almeda, al costat de l’església.

I el més modern?

No ho sé… potser algun del barri de Còdol. Serien els del polígon del Puig però encara no tenen nom.

I el més llarg?

Em fa l’efecte que és el Verge del Sòl del Pont, a l’altra banda. Va de la plaça Verdaguer a la capella del Sòl del Pont.

I, és clar: el més curt.

El Call del Pou, que va des de la Plaça Major a l’aparcament municipal que hi ha darrera de l’Ajuntament; o el del costat del Cine Bac, l’Enric Morera.

Els has anat a trepitjar tots?

Sí, tots! Tots de cop, no, ni pel motiu d’haver escrit tot això! Sobretot quan fa bo m’agrada passejar-m’hi. Amb el cotxe, passem i no ens adonem de res. Caminant és una altra cosa.

N’hi ha algun d’immerescut?

No, no, perquè ja es varen treure els franquistes. El carrer de les Escoles abans era el carrer del General García Valiño, un militar que va tenir un paper destacat tant en la Guerra Civil com en la dictadura de després. En les successives eleccions municipals ja es devien anar canviant els noms inadequats, de manera que no s’ha hagut d’esperar a darrera hora o esperar que la gent digui de canviar-los. Els que han estat al govern municipal ja ho han anat fent.

Va haver-hi un intent, si més no simbòlic, de canviar el nom de Plaça d’España pel d’ Independència.

Jo, al llibre, ja l’esmento aquest fet. Parlo d’aquesta proposta de canvi i hi incloc els dos noms.

Trobaríem  algun rodenc o alguna rodenca il·lustre que es mereixeria un carrer? En tens algun de pensat?  En Joan de l’Ós, potser?

No hi he pensat… No en té cap en Joan de l’Ós, no. Però al llibre, en parlar del Carrer del Ter –que es troba al costat de la Placeta de Cal Rei- en parlo, d’ell, perquè és el carrer on havia viscut. Fou un bohemi, de pensaments lliberals, a qui es reconegué sempre com un home intel·ligent. Era tot un personatge.

Ho deia perquè hi ha noms potser menys il·lustres. Com ara, l’oreneta.

O la farigola.

Es dóna el fet que en algun barri hi hagi noms acollats?

No, no sol donar-se aquest cas potser tret dels carrers Barcelona, Girona i Mallorca a Les Cases Noves.

Saps qui els tria els noms?

Una vegada me’n vaig interessar i em varen explicar que els noms, temps enrere, els triaven en Jaume Salés, en Manolito i d’altres, suposo que conjuntament amb l’alcalde i el regidor d’urbanisme. El que sí vull remarcar, perquè és un nom ben curiós, és el Ronda de Navarra. Té forma de ferradura. Després d’investigar, vaig veure que a Navarra, a l’Alta Edat Mitjana, varen construir rondes al voltant del castell del rei a Pamplona. Varen ser dels primers a edificar carrers amb aquesta forma concreta. A partir d’aquí, i per semblança en la forma, el carrer de Roda porta aquest nom. Però vaja, és una deducció meva perquè ningú no me’n sap donar raó.

Me’n sona algun altre, l’origen del nom del qual no sap explicar ningú.

El carrer Comerç, al Pla Xic. Senzillament, suposo que és perquè quan s’edificà el barri es pretenia deixar el cantó esquerre per aquest ús. Hi ha un altre carrer amb el mateix origen desconegut: el Cooperació. I encara un altre: el Pedret. Ningú me’n sap donar raó ni de l’origen del seu nom ni de qui el va batejar. Curiós.

Quin carrer ocuparia el primer lloc en una hipotètica classificació dels carrers més bonics?

Segurament, el Passeig de les Mirandes. No pel carrer en si, sinó per les bones vistes que ens ofereix.

N’hi ha uns quants que han canviat de nom, o que popularment es deien d’una manera i oficialment d’una altra…

Sí, i tant: els del casc antic; perquè es deien el Carrer de Dalt, el Carrer de Baix, el Carrer de Pollancre, el Carrer de Tres… Aquest, el de Tres, de fet, no era el de Tres sinó el de Tras. Sí, perquè, en temps de la Tercera Guerra Carlista es va emmurallar, i el poble s’acabava al Carrer d’Atràs, el de darrere. El darrere de les cases d’aquest carrer es va reforçar i es va fer servir de muralla. Més o menys on hi ha la Caixa hi varen posar una torre de canons com a defensa de la carretera de Manlleu. Penseu que abans el Carrer Bac, o de Baix, era el Carrer de Manlleu i també va ser el de la Guàrdia. I la carretera de l’Esquirol passava per aquí on ara hi ha el carrer de la Muralla. A prop de El Sindicat, hi havia unes lloses de pedra, en la carretera de l’Esquirol que abans havia estat l’Strata Francisca, una via d’origen romà que durant anys va ser el camí ral Vic-Olot.

T’has entretingut a comptabilitzar els tipus de vies públiques dels quals estem parlant: carrer, plaça, placeta, avinguda, call,  coll, carretera, escales… Me’n deixo cap?

No; però hi ha una bona varietat… potser hi podríem afegir camí. El camí Vora Ter, una ruta molt important de l’excursionisme que comença a Ulldeter, passa per Roda, a l’Obra o al Camí dels Pous, i acaba a l’Estartit.

També podríem parlar de canvis que s’han produït a barris i carrers de Roda…

És clar, tant de naixements, com de creixements com de desaparicions. Per exemple, la desaparició del Barri de l’Obra: amb la doble filera de cases, la plaça,  la Font d’en Coix i l’ermita de Sant Sebastià, patró dels paraires, els que treballaven la llana.  Era un barri construït per Pere Moret… El que més trobo a faltar són tantes fonts que han desaparegut. Abans la gent hi anava a buscar aigua, però en caure en desús es varen suprimir, també.

És evident que han canviat moltes coses: han desaparegut fonts, els safareigs, la xemeneia… Empobrint el nostre patrimoni, la nostra història,  ens empobrim tots.

I han canviat els nostres costums! La vida diària als carrers gairebé ha desaparegut. Els nens hi jugàvem, als carrers i a les places, i els més grans hi treien la cadira, als vespres, i la feien petar. Ho veus mai ara això? És clar que abans hi havia un cotxe cada tres cases i ara hi ha quatre cotxes a cada casa!… Els safareigs també eren llocs de relació. Ara sembla que ens costa més relacionar-nos!…  Encara guardo una foto amb dones rentant al de l’altra banda. A sobre de la Font de la Mare de Déu del Carme, que és la de Les Tres Fonts, hi havia una glorieta amb una caseta que era un pou d’aigua municipal… Veus, una altra cosa que també s’ha perdut: l’ús d’un mot  per a cada casa. A Cal Menut, per exemple, en deien d’on jo vaig néixer.

Hi està ben representada la història local als noms dels carrers?

Em sembla que sí. Crec que els noms dels carrers estan molt ben encertats. Pot haver-n’hi algun que no sé què hi fa, com ara el Ronda de Navarra, però sobretot hi està ben representada la gent que ha donat vida al poble, com els que ja hem esmentat, en Pere Moret, en Pere Almeda, la Tecla Sala, en Ferran Alsina…

Creus que amb el teu llibre aportes una informació prou coneguda pels rodencs? Vaja, que tots hem sentit el mateix interès que tu? O més aviat n’estem peixos?

No ho sé com estan, no me n’he preocupat d’esbrinar-ho. Però l’he escrit perquè com a mínim jo ho desconeixia i em va interessar. Vaig quedar parat en comprovar el poc coneixement que en tenia. No tenia ni idea, per exemple, de qui era en Joan de Mas -un patriota, fill del Mas de Salou,  que va combatre les tropes borbòniques al segle XVII.

Els noms dels carrers donen informació també de l’època en què varen ser construïts? Passa com amb el material de les cases o la forma de determinats edificis públics?

Em fa l’efecte que els noms varen anar a èpoques, però no èpoques curtes. Abans, quan només hi havia quatre carrers no s’hi atabalaven gaire enlloc: el de dalt, el de baix, el del mig… i ja ho tenien enllestit. I encara aquí no tenim ni el nou ni el vell!

Ni el del mig…

Sí, era el Pere Almeda, que va de la Plaça Major al Pont Vell. Penseu que a la plaça, que en deien la Plaça de la Sagrera, hi havia, d’abans del cristianisme, una figura femenina que semblava una mare de déu, una imatge pagana. Llavors la varen traslladar a baix, al Pont Vell. I per la Guerra la varen destruir. Però volia dir que com que es va edificar a cada banda de la plaça, llavors l’actual Pere Almeda era el Carrer del Mig.

En general, trobes que no ens hi encaparrem gaire a posar noms…

Sí, sí, que són pensats;  però no és una moda d’una dècada, no. Per mi, quan varen deixar de posar carrer de baix, o de dalt o del mig, i varen anar fent més carrers i el poble va anar creixent, suposo que varen agafar els noms de les persones més il·lustres que hi havia. Quan varen acabar aquest grup de persones, que estan relacionades amb el boom industrial d’aquella època, s’han dedicat a posar carrers de muntanyes més o menys properes i conegudes, o d’altres elements del nostre paisatge.

Els esportistes no hi estan gens representants, oi?

No, gens; que jo sàpiga no n’hi ha ni un! En Miquel Poblet, considerat el millor ciclista català, tenia i té lligams familiars amb Roda… però tampoc no hi és…

Acabem-ho: Els carrers seran sempre nostres?

I tant! Els carrers sempre seran de la gent, com el govern, com la policia… o almenys ho haurien de ser. El país és de la gent, és la gent. Ni un alcalde ni un president no se n’han de creure amos. Són administradors posats pel poble, i tant com hi han estat posats el poble els pot treure. Ara, s’aferren a la butaca i amb menys que canta un gall t’envien la guàrdia civil. Per què? Perquè tenen la força!